Avui, abans de sopar , m’he posat amb el PoleAlignMax (PAM) de Larry Weber. Al final he entés el programa i puc dir que va de fàbula . I gràtis!!! 😉 . En menys de 15 minuts he aconseguit afinar la posta en estació a <1′ d’arc, i amb practica potser es pot fer en 5 minuts. Tot aixó tenint en compte la focal, 2540mm F.8
Aixó és la mostra:
Una unica exposició de 1800 seg. (30 minuts!) sense autoguiatge amb filtre Ha . L’estrella és Adelbarán a prop de pasar el meridià
El petit «cuc» que es veu es degut a entrar a la cúpula a moure-la per que el tub quedava tapat. I les petites oscilacions de les altres estrelles potser es degut a l’error periòdic (següent pas!).
Demà faré un mini-tutorial en un pdf i el penjaré, per que val la pena aquest programa. Punyetero fins que l’entens, peró després fenomenal.
EDITO:
Lo prometido es deuda
PoleAlignMax TUTORIAL
Faltarien unes quantes imatges per que fos més gràfic…peró ahir no vaig fer els «pantallazos».
Sí senyor, quina currada.
Crec que la frase clau al teu pdf es que no s’ha de executar el procés de correcció amb el 3 star alignment. Això te sentit, donat que el 3 star alignment crea un model del cel per que al fer el goto a les estrelles aplica les correccions adients.
Això jo no l’havia fet mai i segur que es la causa de la imprecisió de la meva alineació.
Imprecisió en el sentit de que mai he arribat a superar els 120 segons sense trail.
Tot s’ha de dir que el seguiment en RA de les skywatchers no es pot comparar al de la Titán i tampoc el error periòdic.
No obstant crec que la alineació tal i com la descrius tu hauria de millorar molt la precisió que actualment aconseguim amb les EQx.
Excel·lent document.