Doncs aquesta es la primera prova que faig amb la nova Titan. Son 4 x 300 seg i 5 x 600 seg. Amb el Visac a f.6.3. Aquest dies miraré de donar-li més exposició.
Aquesta versió de procesat m’agrada més. He utilitzat mascares amb el PixInsight per treure mes nebulositat del perimetre:
Que vols que et digui….
Jo la trobo una miqueta cutre no?
Has vist el que pot arribar a fer l’enveja…. 😉
Està super be. Tot i que jo puc donar fe de que la posta en estació, la alineació a la polar i la calibració 3 star va ser molt «irregular» i dic irregular per no dir res pitjor. Però això encara diu més a favor de la Titan.
Te’n recordes d’aquesta?
http://dastronomia.trainingpills.com/wp-content/uploads/2007/08/m20-m8.JPG
Segur que ja no…. la vas fer al octubre de l’any passat amb el equinox.
Va ser una de les teves primeres fotos amb la Luna 6.
La veritat es que independentment de la Titan, el VISAC es una bestia parda.
Es impressionant que amb tan sols una mica mes de una hora el que arriba a treure. Realment dona molt de sí i espero aprofitar-ho a tope ara que ja el tinc.
Es clar… això suposant que m’arribés la placa de la muntura abans del setembre. 😉
Parlem.
Uffff, la diferencia es bestial, jajaja.
Doncs amb el VIsac, ja t’ho dic, t’ho passaras teta!!! Si t’has fixat fa temps que no toco el FSQ (ara ja li toca) per que le visac rendeix molt i amb el reductor pots agafar camps bons.
Aquesta segona te més rang dinàmic però pel contrari està menys contrastada i això m’agrada molt de la primera encara que es perdi part del detall.
Per un altre banda una cosa que fa a la segona més interessant i més equilibrada des de el meu punt de vista es la definició i abundància del camp estel·lar que l’envolta i la transparència del gas exterior envers el fons. Realment el camp estel·lar del fons a la segona foto es preciós. Per mi al menys ho es tant com la mateixa Trífida.
Posats a criticar veig que en general a tu t’agrada molt modificar la morfologia estel·lar, però trobo que en alguns casos se semblen massa a petits diamants. A les petites gairebé no els hi afecta però a les saturades de la dreta si que s’aprecia.
Aixó del constrast és una mica subjectiu, de fet el fons del cel poques vegades és del tot «negre». I menys a les zones de le Via Làctea. Aquesta nebulosa està envoltada de gas tenue blau i a tota la zona hi ha un remanent d’hidrogen important (a prop hi ha M8).
http://www.astrophoto.net/m20.html
Jo el que vull conseguir és aquesta nebulositat perifèrica.
En quant a la morfologia de les estrelles, tens raó peró no és culpa meva si no del Visac. Quan faig una reducció morfològica aplico una estructura circular no de diamant. El Visac té aquesta caracteristica i potser jo l’exagero amb el software.
De totes formes vull afegir-hi més temps a veure que surt…